dilluns, 22 de novembre del 2010

Pràctica escola Lloret

Escola LLoret

Dimarts dia 16 de novembre vaig fer la meva primera pràctica a l’escola Lloret de Barcelona, escola de caràcter públic situada a Sants (Barcelona) acompanyada d’una alumna de tercer de carrera.

Les classes començaven a les 9:00 h, per tan havíem de ser allà a l’hora indicada. Ens vam trobar a la porta de l’escola amb dues alumnes més de primer i dos de tercer.
Al entrar les alumnes de tercer ens van ensenyar l’escola i ràpid vam anar cap a les nostres respectives aules. La nostra classe era la classe de “Les Tules” de P2, la meva padrina em va presentar a la mestre i als nens i nenes de dos anyets.

L’ambient de l’escola era molt familiar i les mestres molt simpàtiques amb lo qual em vaig sentir ràpid com a casa. En primer lloc vaig anant familiaritzant-me amb els infants, jugant i parlant amb ells. La mestre els hi va posar unes cançons per cantar i ballar tots junts, seguidament els hi tocava la classe de psicomotricitat amb un altre mestre on allà els nens i nenes es treien les sabates i jugaven pel seu conte amb matalassos. Sempre amb la supervisió de les mestres. Després d’aquesta classe, “les Tules” van tornar a la seva aula, mentre que jo i la padrina vam anar a un altre classe per veure com feia música l’altre grup de P2. Ens posavem tots en rotllana i cantàvem i ballàvem. Seguidament vam anar a la classe d’anglès on es feia el mateix però cantant amb anglès.

Desprès de fer un recorregut per les diferents classes de P2 vam tornar a la nostre, que era la de “Les Tules” per donar-los l’esmorzar. Acabat l’esmorzar la següent tasca que havien de fer era plantar unes llavors de carbassa perquè sortissin unes flors molt maques. Els nens i nenes havien de decorar el test amb gomets i posar sorra dintre, després cada alumna col.locava una llavor a la sorra i per últim la regàvem. La tasca estava feta, només calia posar-ho al sol i esperar que creixessin les llavors.

A les 12 anaven al pati fins les 12 i mitja que anàvem al menjador per donar-los el dinar, allà cada alumna de blanquerna vigilava una taula i els hi donava el menjar.

Després de dinar anaven un altre mig horeta al pati i sobre les dues i mitja fins les 4 feien la mig diada. Era quan aprofitàvem per dinar nosaltres.

Durant l’estona que els nens feien la mig diada vaig aprofitar per conèixer totes les aules d’infantil i primària.
Tocades les 4, despertàvem als infants amb molta cura, alguns dormien profundament i a poc a poc s’anaven espavilant, els hi posàvem música de fons i un cop espavilats, berenaven galetes i començaven a jugar un altre cop fins les 5 que era quan els pares els venien a recollir.

Va ser un dia llarg i molt intens perquè tota l’estona estava fent coses, no podies distreure’t en cap moment ja que són nens petits i els has de vigilar constantment.

Em va cridar l’atenció un alumne en concret del que les mestres parlaven sovint. Era un nen massa tranquil, “és massa bo” deia la mestre, i era cert, el nen feia tot el que li deies i mai parlava amb els companys, li treien les joguines i ell es conformava buscant un altre cosa amb que distreure’s, em vaig sentir com la seva protectora per un moment.

T’adones que els nens en aquestes edats son pura innocència i sentiment, son “personetes” molt carinyoses i molt agraïdes. Les mestres explicaven les seves experiències amb altres cursos i totes arribaven a la conclusió que mai un alumne arribarà a ser tan agraït com en aquest cicle. Avui en dia a mesura que van creixent costa més que et tinguin respecte deien les mestres. A més a més has de tenir molta sort amb la zona on està ubicat el centre ja que alguna d’elles va passar per zones poc sociabilitzades, però com a bona mestre has de pensar en el nen/a ja que molts d’ells no tenen culpa d’això.

Els professors de Blanquerna sempre ens diuen que em de ser expressius i saber-nos desenvolupar bé a nivell corporal, sobretot en aquests cicles on els nens aprenen per imitació, l’expressió d’un mestre és molt important, tan a nivell gestual com corporal i vocal.

En conclusió aquest dia per mi va ser molt gratificant, ja que per un dia vaig veure com seria el meu futur, vaig experimentar com seria donar classe a un aula de P2 i m’agradaria anar passar per diferents etapes per veure l’evolució dels alumnes en diferents cursos.






imatge feta per mi a l'escola Lloret amb el permís de l'escola.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada